“L’objectiu de l’educació és presentar-li a l’infant situacions en les quals siga actiu i puga aprendre sol. L’objectiu de l’educació és augmentar les possibilitats de l’infant per inventar i descobrir l’acció, la seua acció i la de la resta, és el que fa falta.”

Al llarg dels primers anys de vida l’infant necessita l’adult per satisfer les seues necessitats bàsiques. Aquests moments que l’adult comparteix amb l’infant són els moments idonis perquè els infants creen lligams segurs i d’afecte amb el seu educador o educadora. Per tant la persona educadora ha de vetllar per crear i establir lligams d’afecte que permeten a l’infant interactuar lliure i espontàniament.

Dit açò, a les escoles infantils, l’educador i l’educadora són el model a seguir, el punt de referència, de seguretat perquè l’infant investigue, es relacione, estime…

De vegades estem acostumats a atribuir un treball didàctic a la persona educadora, i aquesta desenvolupa una tasca de canvi en l’àmbit social. L’educador o l’educadora no és la persona que sap i en canvi l’infant la persona que no sap, sinó que l’adult aprén de l’escola, aprén de l’infant, creem una pedagogia de les relacions en la que el coneixement es crea de manera conjunta.

Depén de l’adult, de la seua manera de relacionar-se amb l’infant, de com entenga la infància entendrem als infants, entendrem els seus comportaments i ens dirigirem a ells i elles.

Hui en dia sabem que els infants no són un recipient vuit, que la persona educadora ha d’omplir de coneixements, si no que l’infant va construint-se a si mateix. Partint que cada infant és diferent i per tant té un ritme, necessita un temps, té unes motivacions, en definitiva, sols cada infant sap el que necessita. Per tant l’educador o l’educadora ha d’oferir oportunitats i acompanyament, d’aquesta manera ells i elles per si mateix començaran a moure’s sense que els ensenyem, a controlar els seus esfínters, a menjar, a parlar…

En el nostre projecte la persona educadora és l’eix motivador en les experiències que portem a terme a través de l’efecte sorpresa, creant eixa intriga necessària front a una experiència perquè l’infant s’endinse amb entusiasme a descobrir el que se li presenta, respectant la seua creativitat i les seues inquietuds personals. Tant l’educador com l’educadora respectaran les accions dels infants i els acompanyarà en aquelles situacions de conflicte per dialogar i conciliar oferint oportunitats per canalitzar les emocions.

Transmetre passió i energia, són dos eixos fonamentals per ajudar els infants a traure el millor de si mateixos. Si nosaltres com a educadors i educadores estem motivats transmetrem les ganes de viure l’escola de manera exitosa al nostre alumnat.

I és que a les nostres escoles Ninos entenem que l’infant és global, per tant tots els moments de la jornada són educatius i els hem de cuidar com cal.

Per concloure, cal esmentar que la persona educadora és l’acompanyant. Acompanyant en el procés de canvi, de saber reconéixer, conéixer als seus alumnes i orientar-los. Com comenta Cèsar Bona “Les escoles ens empenyem en ensenyar en lloc de convidar al nostre alumnat a aprendre”, cal que confiem en la seua autonomia i capacitat, perquè es desenvolupen respectant els seus desitjos, les seues necessitats i les seues motivacions.