Acollir és rebre a casa nostra; obrir els braços i el cor a les criatures
que comencen una nova aventura en la que, a partir d’ara, serà la seua segona llar: l’escola.
“Les primeres mirades inicien el cercle”
Tots i totes sabem que el procés d´incorporació al centre infantil dels nostres xiquets i xiquetes és molt complexe i dolorós. Sobretot dolorós i no sols per ells/elles i les famílies, sinó també per nosaltres, d´ahí que en Ninos mirem i busquem la millor formula de proposar aquest període per a tothom.
Sabem com d´importants són els vincles i que alguns estudis parlen de necessitat humana bàsica, tant important com menjar o la higiene. L´escoleta és per un costat una ferramenta per a la socialització però a la vegada pot ser una font de trastorns relacionals i afectius.
L´objectiu principal és dissenyar una estratègia on els infants visquen la separació com una conquesta d´ells i elles i no com l´acceptació resignada d´una distancia imposada, respectant els ritmes dels infants doncs no viuen de manera tan forta l´espai físic, com la separació dels progenitors en mans d´un adult desconegut.
Des de l’inici de la vida, l’infant necessita vincular-se i desenvolupar un apego segur amb les persones que l’envolten (mare, pare…). Aquests vincles l’ajuden a sobreviure i sentir-se segur.
El vincle d’apego consisteix en:
- Una relació emocional i perdurable amb una determinada persona.
- La relació produeix seguretat, assossegament, agrado, consol i plaer.
- L’amenaça de pèrdua de la persona crea ansietat.
Aquest vincle amb la mare es un “andamiatje” funcional per a relacions futures.
Durant la infància es important que l’afecte, el contacte físic i la comunicació amb la criatura siguen saludables. Els vincles afectius saludables poden fer que l’infant tinga seguretat amb si mateix, respecte cap als demes, mostrar empatia davant situacions dels demes i ser una criatura feliç i alegre.
“El vincle segur establert a l’inici del curs afavorirà la relació el llarg del curs”.
A les nostres escoles sabem de la importància dels primers contactes i les primeres emocions viscudes a l’inici de l’escola. Posat que aquestes emocions ens acompanyaran al llarg del camí que acabem de començar de manera conjunta.
Aquest fet ens condueix a planificar conscientment el temps que dedicarem a familiaritzar-nos amb el nou “espai de vida”. Aquest inici cal que siga gradual on compartim un temps conjunt amb infants i famílies.
Estarem tots i totes en un procés de coneixement mutu en el que col·laboraran les criatures, les famílies i l´escoleta.
Amb el primer encontre només pretenem poder observar i escoltar sense envair, per tal de conèixer millor als xiquets i les xiquetes (els seus moviments, gustos…) per tal d´acollir i poder establir una bona comunicació amb les famílies, donant resposta a moltes preguntes i dubtes sobre l´escoleta. Poc a poc anirem creant un vincle de confiança entre famílies, criatures, educadores i educadors amb un ritme suau i calmat.
La clau serà buscar eixe equilibri entre lo familiar i lo nou, lo previsible i lo imprevisible….proporcionant-los seguretat i un nou camp d´experiències.
Parlarem d’acollida als primers temps i espais compartits amb la família, l’infant i l’escola. El temps que dediquem a acollir e iniciar de manera conscient la vinculació. En canvi, el “Període d’adaptació” consisteix en el temps empleat per l’infant en solucionar el conflicte creat per la separació.
L’adaptació a l’escola consisteix en una adaptació simultània a diferents condicions, ja siga d’afecte, d’estimulació i d’organització. Condicions que poden influir a la seua estabilitat emocional i resposta fisiològica.
Per a nosaltres, les que formem Ninos, aquest període també vindrà marcat per un treball de dia a dia on el nostre “MON ACOLLIDOR” serà el protagonista i on les famílies podran gaudir d´imatges, paraules i cartes tan acollidores com aquesta….
