El privilegi de sentir la fragància de la infància.
La subtil, pura, infinita, aroma de la presència.
– Juvi Galán –
El privilegi d’estar al costat de persones en procés de creixement, en constant canvi, amb incerteses i pors; però també amb moltes ganes de conèixer tot allò que les envolta.
De sentir, perquè res no és coneix sinó és a través de l’emoció. Tot allò que nosaltres apercebem té raó de ser perquè ens és significatiu i sinó, potser, ni tan sols se n’adonem que existeix.
La fragància, el perfum, el rastre personal que cada persona té i que l’identifica com a individu. Amb una connotació positiva, de plaer; perquè tots i totes tenim alguna coseta que els agrada als altres.
De la infància. Els qui treballem en educació infantil vivim un contacte més íntim amb el nostre alumnat. Podem “olorar” moltes fragàncies pròpies d’esta part de la vida: a nadó dormint, a llàgrima, a energia, a innocència…
La subtil, per delicada, olor de la qual parlàvem abans . Ens perfuma tots els dies, tota l’aula, tota l’escola… però es perd si no parem atenció. L’escola activa, la importància de la mirada, el respecte als ritmes… ens ajuden a apreciar els xicotets detalls, que són al cap i a la fi els que ens fan ser com som.
Pura. L’individu en el començament de la vida, quan encara no es troba coaccionat per experiències dolentes, quan avança recolzat amb el suport de l’entorn, quan inicia un camí ple de novetats i sorpreses.
Infinita, perquè sempre quedarà en nosaltres l’essència d’aquells xiquets i xiquetes que fórem en altre temps. Perquè quan som adults tenim sensacions que ens omplin el cor i el somriure i no sabem ben bé d’on venen. Els docents som responsables d’oferir empremtes emocionals al nostre alumnat perquè, més que oferir coneixements transitoris, hauríem de possibilitar aprenentatges que perduraren al llarg de la nostra vida.
Aroma, com quan obrim un pot de cafè i sembla que tota aquella olor tropical estava esperant-nos. I si ho escrivim a l’inrevés? amor a… amor a totes aquelles coses que estan tan a prop de nosaltres que podem apreciar la seua aroma.
De la presència, l’espai, el temps que ocupen en l’escola i en el nostre pensament, els alumnes, les companyes i companys de treball, les famílies… Aquella sensació prèvia a l’arribada o quan ja han passat per les nostres aules i els i les tornem a trobar, uns anys després. La comunitat educativa, en general, viu una manera d’establir vincles un tant particular; que pocs oficis tenen el privilegi de sentir.
