Entrevista de Miriam de Castro
___________

Quan entres en el món dels 0-3 anys tot és realment diminut. Fins al temps es fa xicotet dins d’eixe univers on tot comença. La vida brolla arran de terra i allí és on ens espera Juvi.

Com a assessora pedagògica de les Escoles infantils *Ninos, la seua presència és impol·luta. Llavis rojos que reflecteixen coqueteria i mans inquietes que se senten com a casa quan es mesclen amb el fang, la pintura o els mocs dels xicotets “és fonamental conéixer el mitjà a través del nostre cos per a comprendre quins límits i capacitats tenim”.

Tal vegada per eixa raó, d’entre tots els llocs del centre, on tenim aquesta xarrada, decideix que l’arenera és el millor lloc per a aprendre “si vols que coneguen, primer han de conéixer-se a ells. Això es fa per mitjà de l’experimentació. L’error és fonamental per a prendre consciència d’un mateix i d’allò que ens envolta”.

La mire balancejar-se en la balena blava i sent el «aguijonazo» de l’equivoque. Sens dubte, m’ho hauria passat millor allí, que asseguda en aquesta trista cadira.
Encara que és una escola infantil, no entropesse amb centenars de joguets.

Per a Juvi el més important és crear “un clima de seguretat i afectivitat” és l’únic recurs que assegura l’aprenentatge, perquè “permet que els xiquets desenvolupen la confiança en si mateixos.”

Per a això, aposta per una metodologia basada en reptes “la solució dels quals ha de trobar el xicotet. És possible que no siga la que tu esperaves però és la que ell o ella ha trobat. A partir d’ací es comença a forjar el seu aprenentatge i la comprensió del món”.

L’amor, el respecte al ritme individual i l’atenció de les necessitats són els aliats d’aquestes educadores del diminut. “Els xiquets han de sentir-se com a casa perquè puguen expressar-se tal com són”, ja que, “l’amor és fonamental per a aprendre”. Tots hauríem de créixer des de l’amor “el segon cicle d’infantil hauria de ser una prolongació del primer i així successivament”.

Encara que en alguns col·legis s’estan fent bé les coses encara hi ha molt a canviar. “Si ens passem el primer any de vida dient-los camina, parla i la resta de la seua vida asseu-te, calla’t alguna cosa estem fent malament en el sistema educatiu”. Mentre es balanceja sobre la balena proposa un desafiament “tant de bo ens acostumàrem tots als besos i a les abraçades”.

Uns riures ens fan mirar cap a un finestral on dos xiquets juguen amb les cortines.

Els únics protagonistes de l’aprenentatge són els alumnes “el docent ha d’observar, arreplegar informació i investigar en diferents fonts per a ser capaç de proposar activitats a l’aula, que ajuden als xicotets de manera personalitzada” perquè  els xiquets no són iguals  i per tant, el seu desenvolupament evolutiu tampoc.

De sobte veig com a milers de llaços brollen del seu cos. Alguns volen per l’aire, uns altres entren a l’escola i fins i tot més d’un s’embulla a les meues mans. Em sent connectada a aquesta meravellosa docent, les paraules de la qual donen color a les parets del centre “el vincle d’inclinació s’estableix amb aquella persona que cobreix les necessitats bàsiques del xicotet. Per mitjà d’ella, el xiquet entra en contacte amb la realitat i coneix la seua pròpia naturalesa. Comprén l’entorn i s’adapta a ell.” Una vegada que ha aconseguit això, ja és capaç de transformar el món, ja que, «el apego seguro» permet al xicotet ser amo de la seua vida.

La confiança en un mateix anima a l’alumne a relacionar-se, experimentar i, per tant, a aprendre. Però el veritable valor d’aquests docents no està a garantir aquest ambient d’amor, sinó en què “quan ajudes a les famílies a comprendre la naturalesa del xiquet, facilites que també entenguen la seua”. D’aquesta manera, els adults canvien la manera d’interactuar amb l’entorn i inevitablement “transformen la realitat”.

En acomiadar-me de Juvi, sent com les seues mans es fusionen amb les meues. M’òmplic del xicotet, perquè només si comprens el diminut que hi ha en tu seràs capaç de fer del món un lloc ple de grandeses.

Sobre Juvi

És mestra d’educació infantil, formadora i assessora pedagògica de les Escoles Infantils Ninos.

També és artista, narradora i il·lustradora de contes.